Castella, 1992

La intervenció es va plantejar en un espai ovalat, resultat de les condicions del terreny i de l’ordenació del trànsit. Pretén que l’element més significatiu sigui el color.

La plaça de la Font Castellana deu el nom a una petita font que antigament estava situada en un lateral de la plaça i que actualment, modernitzada, encara existeix.

Per aquesta raó el lema va ser “Castella”, fent referència al nom de la plaça i a la regió central de la Península Ibèrica, Castella-La Manxa, i més concretament a la zona de Talavera de la Reina i Puente del Arzobispo, on des del segle XVI es treballa la tècnica de la ceràmica.

La idea general de l’obra és la d’una illa que parteix una cortina d’aigua, metàfora d’un riu. Un riu de cotxes que creuen la plaça i la transformen en un espai lúdic, per a continuar després mitjançant l’aigua el seu curs ordinari. I com si fos un tapís o una crosta de ceràmica, té la capacitat d’organitzar l’espai d’un recinte públic.

“La ceràmica de Madola a la Font Castellana ha significat una mica més que un exercici interdisciplinari entre ser projectista i artista. Ha significat poder comprovar que la seva ceràmica pot impregnar-se de qualitats urbanes: del que és tectònic, del gruix de les teixidures que poden donar resposta a la duresa de la ciutat. Remarcant els aspectes d’utilitat pública i de funcionalitat que s’atorguen a l’obra d’art, vam facilitar l’entrada a les vivències inexplicables i subjectives que únicament poden establir-se entre l’espectador i l’obra mateixa.”

Rafa Càceres i Zurita